Cada dia, quan torno de la feina em poso música. La veritat es que poso la que hi ha, poques vegades canvio el CD... En poso un, i fins que em canso o algú me’l canvia. Des de fa uns mesos porto el disc de Equus, l’escolto i vaig cantant... Els 45 Km que tinc fins arribar a casa se’m passen ràpid!
Avui, no se perquè, ha estat diferent. He començat a escoltar la cançó que parla del barri del Xicago, i ni tant sols recordo haver sentit ni com s’acabava aquesta cançó ni les següents... El meu cap se n’ha anat volant fins al Xicago, quan jo era menuda.
M’he vist jugant entre els tubs del petroli que hi havia on és ara la casa del Mar, anant amb la iaia Queles a escurar al canal... Aquells plats i gots, on encara quedaven llavors de meló, amuntegats dins a una galleda blava, del mateix color que portava el iaio quan anava a embarcar. Una galleda igual amb la que anàvem a buscar el gel per a la nevera... Com m’agradava acompanyar a la iaia! I esperàvem que el iaio arribes de pescar, amb “la part” dins “al poval”, fins i tot he sentit aquella olor forta a mar...
M’he vist anant a la pista de patinatge, a veure a jugar a Catarria, als Masdeu,... Esperant que arribés Cassoles i comencés a cridar: Triquitri tra, tracatrá tri, guanyarem, si, guanyarem si, guanyarem, si, si, siiiiii... I he tornat a estar al balcó de casa, escoltant com la iaia parlava amb Pepita “la pesteta”, una molt bona dona que va ser gran amiga de la iaia. I he anat amb el iaio Nito al de la Pita a buscar un polo... I, per un moment, he tornat a pentinar els cabells llargs del meu tio Nito, mentre ell estava amb els seus amics al menjador de casa. I quan he acabat de pentinar-lo, he anat a remenar-li l’habitació buscant tebeos de “El Jabato”, mentre sentia a la tia carinyo venent cartes al crit de: “va xiques que avui porto dos pollastres d’abans de la guerra” (tot perquè eren pollastres roigs!!)
I dins al meu cap he anat creixent, i he passat per davant del bar La Sirena, desitjant que la porta estès mig oberta i així poder veure que hi havia dins… Sempre estava tant fosc que no hi vaig poder-ho veure mai! I he anat a Ca Maria a fer el vermut, allà asseguda he vist passar a Joan del Rio, “l’americano”, amb la seva bicicleta, i he pogut sentir com el iaio li deia alguna cosa...
I he seguit creixent, i he acabat a la discoteca Tiffanis, on Cojones y Joaquin quan em trobaven em cridaven sempre “pana”, el mal nom de la iaia... No hi va haver cap manera de que em diguessin mai el meu nom, crec que no han sabut mai com em deia!! Però a mi m’era igual, jo era “pana” per part de iaia, i “molleres” per part de iaio... I sempre me n’he sentit molt orgullosa!!
I he acabat al Suís, escoltant als Equus... No, llavors no cantaven aquesta cançó. De fet tampoc tenien aquest so que tenen ara, llavors bàsicament feien soroll. I he recordat a Joan, un noi guapíssim que va tocar amb ells, i que va deixar aquest mon ja fa uns anys...
Amb tot això he arribat a casa, però aquest cop he arribat amb un gran somriure dibuixat a la meva cara, perquè durant una bona estona he tornat a ser petita, he tornat a estar al costat dels iaios, he tornat a viure al Xicago...
De la nostra amiga Nina Queral
ResponEliminaCada dia, quan torno de la feina em poso música. La veritat es que poso la que hi ha, poques vegades canvio el CD... En poso un, i fins que em canso o algú me’l canvia. Des de fa uns mesos porto el disc de Equus, l’escolto i vaig cantant... Els 45 Km que tinc fins arribar a casa se’m passen ràpid!
Avui, no se perquè, ha estat diferent. He començat a escoltar la cançó que parla del barri del Xicago, i ni tant sols recordo haver sentit ni com s’acabava aquesta cançó ni les següents... El meu cap se n’ha anat volant fins al Xicago, quan jo era menuda.
M’he vist jugant entre els tubs del petroli que hi havia on és ara la casa del Mar, anant amb la iaia Queles a escurar al canal... Aquells plats i gots, on encara quedaven llavors de meló, amuntegats dins a una galleda blava, del mateix color que portava el iaio quan anava a embarcar. Una galleda igual amb la que anàvem a buscar el gel per a la nevera... Com m’agradava acompanyar a la iaia! I esperàvem que el iaio arribes de pescar, amb “la part” dins “al poval”, fins i tot he sentit aquella olor forta a mar...
M’he vist anant a la pista de patinatge, a veure a jugar a Catarria, als Masdeu,... Esperant que arribés Cassoles i comencés a cridar: Triquitri tra, tracatrá tri, guanyarem, si, guanyarem si, guanyarem, si, si, siiiiii... I he tornat a estar al balcó de casa, escoltant com la iaia parlava amb Pepita “la pesteta”, una molt bona dona que va ser gran amiga de la iaia. I he anat amb el iaio Nito al de la Pita a buscar un polo... I, per un moment, he tornat a pentinar els cabells llargs del meu tio Nito, mentre ell estava amb els seus amics al menjador de casa. I quan he acabat de pentinar-lo, he anat a remenar-li l’habitació buscant tebeos de “El Jabato”, mentre sentia a la tia carinyo venent cartes al crit de: “va xiques que avui porto dos pollastres d’abans de la guerra” (tot perquè eren pollastres roigs!!)
I dins al meu cap he anat creixent, i he passat per davant del bar La Sirena, desitjant que la porta estès mig oberta i així poder veure que hi havia dins… Sempre estava tant fosc que no hi vaig poder-ho veure mai! I he anat a Ca Maria a fer el vermut, allà asseguda he vist passar a Joan del Rio, “l’americano”, amb la seva bicicleta, i he pogut sentir com el iaio li deia alguna cosa...
I he seguit creixent, i he acabat a la discoteca Tiffanis, on Cojones y Joaquin quan em trobaven em cridaven sempre “pana”, el mal nom de la iaia... No hi va haver cap manera de que em diguessin mai el meu nom, crec que no han sabut mai com em deia!! Però a mi m’era igual, jo era “pana” per part de iaia, i “molleres” per part de iaio... I sempre me n’he sentit molt orgullosa!!
I he acabat al Suís, escoltant als Equus... No, llavors no cantaven aquesta cançó. De fet tampoc tenien aquest so que tenen ara, llavors bàsicament feien soroll. I he recordat a Joan, un noi guapíssim que va tocar amb ells, i que va deixar aquest mon ja fa uns anys...
Amb tot això he arribat a casa, però aquest cop he arribat amb un gran somriure dibuixat a la meva cara, perquè durant una bona estona he tornat a ser petita, he tornat a estar al costat dels iaios, he tornat a viure al Xicago...